Escudellers i Boqueria

ntre el Pla de les Comèdies (Escudellers) i el Pla de la Boqueria hi havia una petita esplanada envoltada per dos camins a banda i banda. Aquesta esplanada estava lleugerament enlairada formant una mena d'escenari, esplanada que la gent anomenava “el terrat de la Rambla”. En aquests indret és on sortien els gegants de la ciutat a dansar al ritme de les cançons populars. Com observa amb molt d'encert Josep Maria Espinàs a “Vuit segles de carrers de Barcelona”, hi ha una cançoneta que pren un nou significat a la llum d'aquesta constatació:

Els gegants del Pi
ara ballen, ara ballen,
els gegants del Pi
ara ballen pel camí.
Els gegants de la Ciutat
ara ballen, ara ballen,
els gegants de la Ciutat
ara ballen pel terrat.

Els gegants de la cançó prenien el seu nom de la veïna plaça del Pi i eren els gegants més populars de les processons de Corpus. La referència més antiga a un d'aquests gegants la trobem al 1601 a la canonització de Sant Raimon de Penyafort on va participar un gegant de fusta i cartró provinent de l'església del Pi. Pocs anys després ja coneixem els noms i les característiques de la parella de gegants: Mustafà, un príncep sarraí aparellat a Elisenda, una princesa cristiana.