Col·lectiu J.B. Boix
Diari Avui - 2 de juliol del 2002

No sabem ben bé si a l'Espanya que s'està configurant sota la batuta d'Aznar, Catalunya hi té cabuda o no. Però el que sí que és d'una evidència meridiana és que, quan ja funciona, Catalunya hi fa molt mal negoci. El natural prejudici contra el nostre territori es fa palès de moltes maneres, i arriba a l'extrem incomprensible de perjudicar la competitivitat de l'economia catalana i, per tant, de posar en perill la gallina dels ous d'or de tot Espanya. És tant l'afany d'igualar-nos cap a avall que, a consciència, s'adopten decisions que agreugen el dèficit d'infraestructures i que estrangulen el nostre creixement econòmic, encara que això redueixi la recaptació fiscal del govern central a la seva principal indústria extractiva. A les colònies, almenys, es feien ferrocarrils, carreteres i ports per donar sortida a les exportacions i els monocultius. En canvi, aquí, les empreses han de superar l'handicap d'una xarxa de carreteres insuficient i/o de peatge amb l'encariment dels productes que això representa, comparat amb la resta d'Espanya, que té vies de comunicació millors i/o gratuïtes. De fet, les carreteres catalanes només destaquen pel nombre de punts negres que no s'eliminen i pels accidents mortals que s'hi produeixen. O bé per la incúria del ministeri de Foment, que dels 360 quilòmetres d'autovies que va començar a construir el 2001 no en va fer ni un de sol a Catalunya.
Pel que fa als ferrocarrils, l'AVE ens arribarà amb 12 anys de retard en el supòsit dubtós que es compleixin els terminis previstos. Nogensmenys, les línies convencionals i la xarxa de rodalia segueixen afavorint Madrid, on ja es preparen dos túnels que travessin la ciutat. Del port de Barcelona n'arriben, finalment, bones notícies d'inversions, però la competitivitat del transport marítim necessita l'ample de via europeu, sobretot ara que el TGV francès ja arriba al port de Marsella. Tanmateix, el cas de l'aeroport continua sent el més escandalós. El 2001, Barajas va rebre 4 vegades més inversió que no pas el Prat. A més a més, AENA, que practica, pel seu compte, la solidaritat a favor dels aeroports deficitaris, obstaculitza greument el comerç exterior. El seu servei de duana és tan insuficient que desvia el tràfic de càrrega aèria cap a Madrid, on tot són facilitats. Hem volgut repassar tot aquest memorial de greuges perquè, a sobre, AENA ha decidit restringir la megafonia en la llengua oficial i pròpia de Catalunya a fi de reduir la contaminació acústica. Què no ho saben a AENA-Madrid que allò que contamina la terminal i mata el turisme és l'absoluta manca de protecció contra la delinqüència massiva i organitzada que es practica a l'aeroport? Doncs per què no resolen la seguretat, que, per cert, ens cobren com a suplement a través d'una taxa sobre els bitllets?

tornar a la pàntalla anterior

MADRID, 4 (EUROPA PRESS)

El Grup Parlamentari de CiU, al Congrés, ha presentat una proposició no de llei pel seu debat a la Comissió d'Infraestructures, que insta el Govern a adoptar totes les mesures per garantir, plenament, que es torni a usar el català en totes les comunicacions i avisos per megafonia als aeroports catalans.

El portaveu d'Infraestructures de CiU a la Cambra Baixa, Salvador Sedó, recorda que l'organisme Aeoropuertos Españoles i Navegación Aérea (AENA) ha restringit, de manera unilateral, l'ús del català als seus avisos de megafonia als aeroports del Prat (Barcelona), Reus (Tarragona) i Girona, i que, en una recent resposta parlamentària, el Govern justificà aquesta decisió, al·legant, l'aplicació d'una directiva comunitària de reducció de soroll als aeroports.

Així, AENA explicava que prioritza la informació de caràcter estàtic, davant la informació sonora, reduint-se així el nombre de llengües, és a dir, que en la informació sonora només s'usen el castellà i l'anglès, excloent el català en la majoria d'ocasions.

Segons CiU, aquesta situació, no només és un incompliment de la legalitat lingüística aplicable a Catalunya, "fet greu al tractar-se d'un ens públic", sinó que suposa una "discriminació intolerable" a la llengua pròpia de la comunitat i als seus ciutadans, pel qual
demana al Govern que adopti, urgentment, totes les mesures que garanteixin plenament l'ús d'aquesta llengua autonòmica.